Restauració arquitectònica
Este monument es trobava tancat a l'activitat pública i, per tant, molt deteriorat. En la fatxada eren ben visibles els efectes de la humitat, i estava afectada per líquens i brutícia a causa de la contaminació ambiental, la qual cosa alterava les tonalitats i feia que el conjunt mostrara un color grisenc, que no es corresponia amb la coloració natural de la pedra calcària. El carreu s'ha netejat i s'han eliminat les sals pròpies de les humitats, elements vegetals, etc. La coberta ha sigut restaurada íntegrament i reparada amb ceràmiques del mateix tipus que les existents. A més, s'ha derrocat de l'edifici limítrof perquè tenia una alçària excessiva i es trobava en un mal estat de conservació; actuació que ha permés consolidar els murs mitgers del temple i construir l'edifici annex a menor altura. La intervenció en la fatxada principal s'ha completat amb la creació de perfils metàl·lics que formen espais rectangulars a un costat i a l'altre del monument. L'antic solar que dóna al lateral esquerre ha sigut urbanitzat amb llambordes de formigó envellit de forma rectangular col·locades al mode romà.
En l'interior de la nau s'ha consolidat la volta i s'ha creat una cambra sanitària que controle els problemes d'humitat. Els clevills, en els quatre arcs del creuer i en els laterals nord i sud, s'han cosit i s'han segellat.
Restauració artística
Després de la intervenció en la volta s'han restaurat les pintures al fresc d'esta, L'Anunciació i La Presentació de la Mare de Déu en el temple, i de les petxines de la cúpula, on estan representades les heroïnes bíbliques Ruth, Miriam, Judith i Jael, realitzades per Vicent Castelló i Amat (1787-1860) l'any 1852. Estaven danyades per les filtracions d'humitat, i presentaven acumulació de sals, clevills en el suport i despreniments. S'ha recuperat en conjunt l'aspecte primigeni de la decoració del temple, després de la retirada de la pintura plàstica que cobria els estucs i la reconstrucció en escaiola de molts detalls ornamentals que s'havien perdut. En els elements arquitectònics de la nau que faltaven i en els cassetons de la volta s'han col·locat fulls de plata, que s'han brunyit perquè recobren l'aspecte daurat envellit original. A més s'ha aplicat pa d'or en les decoracions de les cornises, motlures, capitells, fusts i bases del presbiteri. Després de la retirada del paviment, s'han creat noves canalitzacions per al cablejat elèctric i canonades, i posteriorment s'ha col·locat un nou paviment.
Troballes
Durant una visita d'inspecció a les cobertes del temple, La Llum de les Imatges va descobrir l'existència d'una tela, de vora tres metres d'alçària per dos d'ample, oculta per una paret en la part superior de la fornícula de l'altar. Encara que la tela es trobava molt danyat, els tècnics van observar traços de gran qualitat, i la possible intervenció de més d'un autor. El quadre va ser traslladat des de la capella al Centre de Conservació de Béns Mobles de La Llum de les Imatges, on ha sigut restaurat. El quadre és una representació de la Mare de Déu dels Desemparats, que podria haver sigut realitzat en el segle xix. Este tipus de teles, anomenades «bocaport» s'utilitzava en dates destacades, en algunes celebracions litúrgiques en què s'ocultava o es deixava a la vista l'escultura situada en la fornícula de l'altar. La tela restaurada presidix ara la capella de la Mare de Déu dels Desemparats.

