Hui vos presentem l'últim dels sis quadres del Museu de Belles Arts de València que restaurarà La Llum de les Imatges en el taller de Bétera. Es tracta del Sant Enterrament, obra d'un seguidor de Josep de Ribera. En les pròximes setmanes vos direm com va la restauració d'estes teles i quan acabem vos presentarem el resultat de la nostra intervenció.

Este oli sobre tela (136 × 190 cm), del segle XVII, és temàtica religiosa i per la composició i l'estructura recorda en gran manera a l'obra del mateix nom de Ribera conservada en el Museu del Louvre de París.

El caràcter dramàtic del tema representat ve ressaltat per la utilització del tenebrisme propi de la producció de Ribera i característic de les obres realitzades durant el període Barroc. El focus central de llum es dirigix a la figura de Crist, en primer pla, mentres que la resta de personatges romanen en la foscor.

Este quadre va arribar al Museu de Belles Arts de València després de la desamortització de Mendizábal, procedent del convent de Sant Francesc de València.

Quan arriba al centre de conservació de béns mobles de la Fundació, a Bétera, s'observa que el bastidor de la pintura és de format rectangular amb un travesser central, i que presenta un acoble fix, encolat i clavetejat, amb escaires en els angles. Es tracta d'una estructura dèbil amb muntants de poc grossor que no complixen les condicions necessàries de tensió de la tela, que es troba debilitada encara més per un atac d'insectes xilòfags. La fusta del bastidor presenta nombrosos nucs, forats, etc., i es troba quasi per complet coberta d'una capa de fang, dany produït per la riuada de València en 1957.

El teixit, de lligament tafetà, presenta una trama tancada, prou regular, que està subjecta al bastidor per mitjà de claus. La tela presenta una costura que partix l'obra en dos peces de proporcions molt desiguals. Esta costura, de cosit simple, està disposada en sentit horitzontal, en la part superior del quadro. En esta mateixa àrea, queden restes mal conservats d'un etiquetatge anterior, on la lletra quasi s'ha perdut completament, i apareix una numeració a clarió «594», corresponent a un inventari ja obsolet.

La tela presenta l'oxidació pròpia del pas del temps, però el major deteriorament obeix a la humitat a què va ser exposada en la riuada. Esta acció directa de l'aigua va provocar taques en el revers, acumulació de fang en superfície, fonamentalment en la zona d'unió entre tela i bastidor, i, conseqüentment, l'aparició d'una important floració de microorganismes. Es tracta, per tant, d'una tela fràgil, friable, molt castigada.

És probable que tot el perímetre de la tela es trobe en un lamentable estat de conservació, amb pèrdues de suport, però el marc afegit, clavat directament sobre la pintura, ens impedix, per ara, l'observació directa.

En una data indeterminada, se li va realitzar una intervenció conservadora, aplicant un estuc rogenc pel revers per a tapar i segellar les ruptures presents en el suport.

Quant als estrats pictòrics, la preparació de l'obra és d'un color terrós, molt utilitzada per a pintures a l'oli, on de vegades l'emprimació pintada actuava de fons, deixant-se visible. Però estes preparacions pintades són molt inestables enfront de la humitat, per la qual cosa el quadre presenta pèrdues de preparació i policromia, moltes d'elles ara ocultes davall repintades. Ara bé, amb tota seguretat l'alteració més important d'esta obra, comú als quadreos que van patir la riuada del 57, és la descohesió de la preparació respecte a la tela de suport. L'aglutinant de la preparació perd la seua força, i els estrats pictòrics necessiten un adhesiu que els fixe i adherisca de nou a la tela.

Finalment, l'obra presenta un vernís general que distorsiona la correcta visió del quadre en trobar-se molt oxidat, engroguit i enfosquit. També presenta taques d'origen desconegut disseminades per tota la superfície, i una fina capa de brutícia superficial adherida.