Seguim amb els quadres del Museu de Belles Arts de València que estem restaurant en el taller de La Llum de les Imatges a Bétera. Hui vos presentem el Retrat de fra Tomás Ramón en l'acte d'un rescat, obra de Casimiro Medina.

El Retrat de fra Tomás Ramón en l'acte d'un rescat, de 145 × 107 cm, és obra de Casimiro Medina, sacerdot i pintor de fama a València a principis del set-cents. La seua devoció el va portar a plasmar temes religiosos en les seues obres, com esta de fra Tomás Ramón, sacerdot de l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé. Se'l representa en la dedicació de la seua vida, el rescat de captius dels moros. A este fi i per inspiració de la Mare de Déu, sant Pere Nolasco va fundar l'Orde de la Mercé. Vist l'hàbit blanc de l'Orde, amb un xicotet escut mercedari en el pit. Este escut presenta en la part superior una creu de Malta, blanca sobre fons roig (emblema de la ciutat de Barcelona); en la part inferior estan les quatre barres roges sobre fons groc de la Casa d'Aragó.

Este quadre va arribar al Museu de Belles Arts de València després de la desamortització de Mendizábal, segurament procedent del convent de La Mercé de València. En algun moment de la seua vida, va ser tallat, per la qual cosa queda només la part de l'obra que mostrem.

Òbviament, el bastidor no és l'original pel fet que no es tracta d'un bastidor a l'ús, sinó que, més aïna, és una reutilització de fustes bisellades i policromades, potser pertanyents a un marc qualsevol. El bastidor és de format rectangular sense travesser de cap reforç. Es tracta d'una estructura fixa, encolada i clavetejada, sense cap opció de regular-lo per mitjà de falques de tensió. Este fet ha produït distensions en la tela, deformacions, arribant a marcar-se les arestes del bastidor per l'anvers de l'obra. Este bastidor no és regulable enfront dels canvis termohigrométricos que afecten directament la tela i, a més, patix un atac d'insectes xilòfags que ha debilitat la fusta, fent-la inservible per a la seua funció de suport.

La tela de lligament tafetà presenta una trama prou regular, que està subjecta al bastidor per mitjà de claus. Este teixit, en el revers, mostra signes d'un inventari anterior, i es llegix en clarió la numeració «413». Presenta l'oxidació pròpia del pas del temps i certes taques blanquinoses d'etiologia desconeguda, probablement adquirides per l'aplicació d'algun producte pel revers de l'obra. Però sens dubte, cal destacar la intervenció patida en la qual es va retallar la part de pintura actual d'un format, de segur, major, portant-lo al bastidor que hui presenta. A causa d'açò, la pintura arribaria fins a la vora de la tela, encara que en l'actualitat tot el perímetre de l'obra es troba en un mal estat de conservació, amb pèrdues de suport.

Quant als estrats pictòrics, la preparació de l'obra està pintada, típic d'una execució pictòrica a l'oli. L'obra presenta xicotets despreniments de preparació i de pel·lícula pictòrica localitzats per tota la superfície. El perímetre és, com sempre, la zona més afectada.

Com a record d'intervencions passades apareixen certes repintades de dubtosa factura, així com nombrosos papers de protecció repartits per la superfície pictòrica.

Finalment, l'obra es troba protegida amb una capa de vernís que, a causa del pas del temps, es troba oxidada i, per tant, engroguida. També presenta taques d'origen desconegut disseminades per tota la superfície, i una fina capa de brutícia superficial adherida.