La majoria de peces ―pintures, escultures, documents i objectes de culte― han sigut intervingudes en el Centre de Conservació de Béns Mobles que la Fundació té a la localitat de Bétera (València), on han treballat més de 500 experts en recuperació de patrimoni.
Les tasques de recuperació de cada obra ocupen un mínim de sis mesos i hi intervé un equip tècnic format per especialistes restauradors en pintura, escultura, daurats, orfebreria, paper i fusteria, que apliquen els mètodes més avançats segons l’estat de la peça.
Les restauracions han permés a més importants troballes històriques sobre l’origen i l’autoria de les peces, la qual cosa els conferix un valor afegit en molts casos inèdit. Una tasca que compta amb una àmplia participació de professionals, entre els quals es troben historiadors, estudiosos d’art i altres tècnics, que aconseguixen desvetlar les motivacions que van donar lloc a cada una de les manifestacions artístiques.
Retrat del Bibes Gallo i la taula Faç de Crist (dreta)
Durant el procés de neteja del fins ara anònim quadre del primer bisbe d’Orihuela, Gregorio Gallo, es va descobrir la firma d’Alonso Sánchez Coello, pintor de cambra favorit de Felip II, i considerat el millor retratista del Renaixement espanyol. En el taller també es va descobrir el creador de la taula Faç de Crist. Els restauradors trobaren en esta obra el segell del pintor Luis de Morales, conegut amb el sobrenom de El Diví.
El Somni de Sant Martí fou descobert per La Llum de les Imatges adossat a una altra tela. Esta obra és el quadre central del Retaule de Sant Martí, de Joan de Ribalta, que hui pot ser contemplat de nou.
El Sant Sopat de Vicent López
Durant les tasques de neteja del Sant Sopar, tela de Vicent López, obra monumental de l’art valencià, es va descobrir una inscripció que diu: «Vicent López pintor de cambra de sa majestat el va pintar a València el 1806». Es tractava d’una peça poc coneguda, que havia estat durant anys en un convent de clausura, però d’una qualitat excel·lent que finalment ha recobrat la seua bellesa originària.
Mare de Déu del Rosari abans i després de la restauració (esquerra). Restauració del Retaule de la Pietat en el Centre de Conservació de Béns Mobles de Bétera (dreta)
En altres casos, les intervencions en les obres han suposat conferir-los una antiguitat major a la que durant anys se’ls havia atorgat. Exemple significatiu és el de l’escultura Mare de Déu del Rosari, pertanyent a un temple de la província d’Alacant. La radiografia i l’alçament de les diferents capes de pintura posteriors a l’original remunten la creació de l’obra al segle XV, 200 anys del que es creia.
La intervenció en el Retaule de la Pietat, que presidia una de les capelles de la col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, deixà al descobert la imatge primigènia de l’obra, l’origen de la qual (primer quart del segle XVI) és més antic a la datació establida. Els tècnics eliminaren les capes de repintades que la cobrien i que evidenciaven una altra concepció de la peça de major qualitat.
Missa de sant Gregori amb Juí Final. A la dreta, les figures descobertes baix de les repintades
Alguns d’estos processos han culminat amb resultats sorprenents, com va ocórrer en l’obra Missa de sant Gregori amb Juí Final, originària de Benirrama (Alacant). Els restauradors van descobrir baix d’unes capes de repintades posteriors a la seua època una escena de l’infern amb figures humanes nues, de caràcter grotesc, que representen els pecats capitals. La troballa convertix esta obra en una de les peces de major interés de l’art valencià de l’edat mitjana.
Una altra de les restauracions va permetre recompondre un cassetonat gòtic del segle XIV que havia estat ocult per un fals sostre en l’església parroquial de la Pobla de Benifassà (Castelló). Una vegada descobert, els tècnics treballaren en la recuperació de cada una de les dotze peces en què s’havia fragmentat esta obra, l’extensió de la qual supera els nou metres quadrats, amb una mateixa premissa: recobrar, tal com fou creat, un dels pocs cassetonats medievals que es conserven a la Comunitat Valenciana.
Durant les tasques de recopilació i recuperació de peces pertanyents a l’exconvent de Sant Doménec de Xàtiva, es van localitzar quatre claus de pedra i dos d’escaiola, que han sigut restaurades. En una, que representa la Mare de Déu amb el Xiquet, s’ha recuperat la pròpia talla, oculta baix de diverses capes de repintades, i la policromia original. Una vegada restaurada, destaca també la composició figurativa amb una imatge de la Mare de Déu entronitzada amb el Xiquet, la datació de la qual pot oscil·lar al voltant del 1300.
El més antic, i procedent de l'església del Salvador de Borriana, és El Procés del Reverent Clero i capellans de la Vila de Burriana contra els honorables Antoni Toro i Discret en Martí de Viciana, datat l'any 1547.
Coronación de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat abans i després de la restauració (esquerra). Lauda d'estela funerària trobada a Vila-real
L'obra Coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat mostra la llum primigènia que va plasmar el seu autor, el pintor valencià Lluís Planes. El procés restaurador ha eliminat les marques del pas del temps i esta tela mostra hui la bellesa original.
També han sigut restaurades les restes arqueològiques trobades durant les labors de restauració de l'església de Vila-real: una lauda d'una estela funerària pertanyent a l'antiga planta gòtica de l'esmentat temple. Ornamentada per ambdós cares, mostra sengles creus de Sant Andreu gravades en la pedra, i ha sigut datada cronològicament entre els segles XIV i XV.
Entre les pintures que han sigut restaurades destaquen a més diverses obres de Paolo de San Leocadio (1447-1520), com el Retaule del Salvador, una obra de qualitat extraordinària però que estava maltractada pel pas del temps; o la Crucifixió de sant Pere, que han recobrat l'esplendor primigènia, totes procedents de la província de Castelló. Algunes d'estes obres estan considerades el millor referent pictòric renaixentista que es conserva a la Comunitat.
Restauració de le teles de Camarón en el Centre de Conservació de Béns Mobles de Bétera (esquerra). Desembarcament de la imatge de la Mare de Déu en el port de Trapani, de Josep Camarón
Pertanyent al patrimoni de l'església de Sant Joan de la Creu de València, s'han atribuït onze teles, fins al moment anònimes, gràcies a la labor restauradora: set a Josep Camarón i Bonanat, i altres quatre a Antoni Villanueva, dos grans mestres del segle XVIII. La recuperació i la identificació d'estes obres permet disfrutar del que ja és un dels conjunts pictòrics més importants de la València del set-cents.